Valga’m Déu o bé el dimoni,
quantes coses tinc per dir
que em sobreixen del magí
tot això, soni com soni!
Començaré de
primer
amb tots els reculls de vots,
perquè ens governin a tots
polítics a fotimer!
A Madrid i a Barcelona,
a la Selva i altres llocs,
sigui per molts vots o pocs
les dretes l’han feta bona.
Tanta dreta, tanta dreta
potser no ho havíem vist mai,
ara a veure com carall
faran la feina ben feta.
Acollats i plens de deutes,
els comptes quadrar no poden,
ni poden gastar el que volen
perquè les arques són netes!
Tot és crisi i
retallades,
tot adéu al benestar
i la banca, vinga a xuclar
calés de tots a braçades!
Ja no ens calen medecines,
que es veu que estem tots curats,
ben atesos i mimats,
a base de deixuplines!
Ja no ens cal per la canalla
una bona educació,
treta sense cap raó
per estalviar-se xavalla!
A mal borràs va la cosa.
Espavilar-se, qui cal,
ha de fer-ho amb bon cabal
i espolsant-se cada nosa.
La crisi no és
culpa nostra,
nosaltres no l’hem creat,
són ells els qui han acabat
amb els entrants i les postres.
Com qui juga al
Monopoly
amb els diners han jugat,
fossin seus o bé prestats,
s’han passat remenant l’oli!
Banquers i especuladors,
usurers i prestamistes,
yupies i subcontratistes,
targetes i constructors!
Som-hi tots!, ara
hem de córrer
a rescatar bancs i bancs,
caixes curulles de fang,
amb diners que són ben nostres!
Deixem aquesta brutícia
que em portarà a vomitar,
però no em faran callar
beneits amb tanta estultícia.
Al carrer Major hi
ha canvis
amb torretes i pilons,
els pilons, ves, ja no hi són
i els testos en són metàl·lics.
Encantades, les botigues,
veuen aparcar els clients
que comprant van anant fent,
tant se val bon tall com figues.
La roba i les llepolies
(de dos diables recents)
també criden a la gent
a passar-hi cada dia.
Llàstima que per drecera
força gent el fa servir
i cap dalt en fan camí
sense fer cap paradeta.
Tant de bo que per bé siguin
aquestes disposicions
i que no hi hagi raons
i que bona vida tinguin!
De la terra, poca
cosa
n’hi ha per dir-ne, tant se val,
les coses van ben bé igual
i es veu que el pagès fa nosa!
Molt pocs lluiten per la terra,
estem molt abandonats,
avorrits i capficats...
Però aquesta és nostra guerra!
Ara que, si això continua,
caldrà buscar-se un hortet,
que amb verdura, fet i fet,
per menjar serà una ajuda.
De llars d’infants n’han fet
una
del parell d’abans. Potser
massa pocs nens deuen ser
o només prou per a una.
Tant de bo
no s’aprofiti
per engegar algú al carrer,
que a ningú li fa cap bé
tant de retall sens judici.
Al CAP també els
retallen
les urgències de la nit.
au!, cap a Sant Joan s’ha dit
que de més magres se’n ballen.
Amb tantes estisorades
(mal per molts, d’altres, no tant)
ningú sap què tallaran
o si faran marranades.
Però per gresca
i xerinol·la
els gegants han fet família.
L’Hipòlit li fa carícies
i Magdalena el bressola.
És un gegantó simpàtic,
caralegre i juganer,
una mica matusser,
fer-lo ballar deu ser fàcil.
Parlant d’altre:
els diables
tenen un nou cap de colla
que amb idees novedoses
comença amb el seu reialme.
Tots són joves i amb empenta,
el cap i els acompanyants,
i tenen fites tan grans
que a Mallorca anem de festa.
El Diabló felicita
que hi hagi un sòlid futur
amb diables purs i durs
que engrandeixin nostres fites.
I au! Aquí us
quedeu!, us deixo
amb els músics elegants
que unes peces tocaran.
Jo l’atenció us agraeixo!
